Dolç i amarg en quatre setmanes.
Transvulcania:
Després de participar a la Transvulcania, malgrat cert grau de deshidratació final, aconsegueixo finalitzar-la en 11h10'. Família i amics em reben esgotat però molt satisfet de la cursa. La calor canicular va passar factura a tots, però la vaig aconseguir combatre i superar. Cursa molt ben organitzada, amb una sortida espectacular (millors vistes des de fora que des de dintre: algunes empentes per part de companys que volien avançar posicions, però sense rancúnia, eh!)
Molta animació a molts punts del recorregut, recordo especialment els Canarios, el Pilar, Tazacorte i, és clar, Los Llanos, punt final del repte. Les vistes inigualables, mar i muntanya reunits en un paisatge volcànic meravellós!
Tot emmarcat en uns dies previs de vacances a les Canàries amb uns molt bons amics
 |
| Tota la tropa, de vacances! |
i amb la sort de tenir diverses trobades amb alguns cracs mundials del Trailrunning: Kilian Jornet, Luis Alberto Hernando, Maite Maiora, Anna Frost...
 |
| Amb en Luis Alberto Hernando a l'hotel de concentració |
 |
| La Maite Maiora a l'aeroport de Madrid |
 |
| En Kilian i mitja tropa, a l'aeroport de la Palma |
 |
| "Barranc" previ a la pujada final cap a los Llanos |
Les bones sensacions m'acompanyen durant tot el recorregut, fins al Time, on arribo fent una baixada força ràpida des del Roque de los Muchachos, on vaig arribar amb prou forces. Al Time quelcom es torça i la calor fa estralls, obligant-me a baixar molt el ritme. Malgrat tot, no perdo la moral i segueixo al ritme amb que em sento còmode, ara caminant ara corrent. La darrera baixada a Tazacorte és espectacular, per les vistes i per la pendent en ziga-zaga empedrada. "Només" queda la darrera ascenció a los Llanos, primer resseguint un barranc empedrat i després enfilant-nos per unes bones rampes.
La darrera part asfaltada no acaba mai, i quan sembla que ho fa, encara falta un zig zag que allarga una mica més l'agonia. Finalment encaro la recta de meta rodejat per un munt de gent animant. La familia i els amics esperant. Acabo en 11h10', lloc 242 de la general. Molt satisfet!
Els peques també van competir i obtenir medalla, són uns megacracs!!!!
Els Bastions:
Quatre setmanes més enllà encarava els Bastions. Ara ja pràcticament al 100% recuperat del repte, segueixo tinguent un regust amarg: el cap em diu que vaig fer bé de retirar-me al km 60...
Després de arribar amb forces a Núria (km38),
Després de arribar amb forces a Núria (km38),
m'enfronto a la pujada al Puigmal amb les cames una mica carregades, però amb confiança. Aquesta però es va difuminant emportada pel fort vent que ens assetja durant tota la cresta de L'Olla.
Si ja era dur lluitar contra el vent, més ho era fer-ho amb cremor i estómac tancat, crec que per les sals que vaig prendre, precisament per no deshidratar-me! Amb elles vaig aconseguir l'efecte contrari. Així que decideixo plegar. Millor retirar-se que patir 30km més, sense la adequada hidratació i ingesta d'aliments per asumir l'esforç i arriscant-me a tenir seqüeles importants. Ara bé, el cor, amb la recuperació progressiva que vaig anar assolint al llarg de les següents hores encara em diu que si hagués descansat més estona al coll de la Marrana...si hagués esperat uns minuts més, fins i tot 30, 40 o 60', tal vegada més, m'hagués recuperat...
Gràcies Imma , Jan i Bel per acompanyar-me incondicionalment. Gràcies Isaac i Marta per compartir junts aquest cap de setmana. Gràcies Pau, per venir a trobar-me i esperar-me. Gràcies Jordi, Itziar, Aina i Hèlia per venir també, llàstima de no poder arribar on estaveu, espero que tinguem ocasió de intentar-ho de nou!
A la Judith i a l'Eva, gràcies pels ànims cunyades!
Felicitats Isaac, ets un màquina!!!!!
