Bona feina!

Després de la tempesta arriba la calma...al menys això diuen. Tres setmanes de descans han estat suficients per recuperar-me dels problemes al turmell i després de quatre entrenaments dijous vaig fer una cosa que feia temps que em voltava pel cap, passar-me el dia corrent amunt i avall. 

El despertador em sona a les 7:00, primer pensament: buf, quina son. Vols dir que cal anar? Després de 5 minuts al llit i traure'm la mandra típica del matí amb un bon esmorzar vaig agafar la motxilla plena del material i vaig enfilar camí!

La ruta era dura però tenia clar que ho volia fer. De Breda a Matagalls i desfer el camí fins a Breda un altre cop.

De Breda a Arbúcies pel Castell de Montsoriu, un cop allà enfilar-me cap a Santa Fe i cap a les Agudes falta gent per Briançó.
De les Agudes avall fins a Sant Marçal per pujar a Matagalls i un cop fet el cim desfer el camí fins les Agudes un altre cop i arribar-me al Turó de l'home per baixar cap a Font Martina, parada tècnica per dinar una miqueta i retornar al Turó i des d'allà baixar a Santa Fe, continuar fins Arbúcies i cap a Breda passant un altre cop per Montsoriu.

Al final no vaig poder arribar a Sant Marçal per culpa del gel. Aquells que hagueu baixat de les Agudes a Sant Marçal sabeu que el corriol es estret i amb una pendent bastant forta convertint-la en una baixada molt tècnica. Si això se l'hi suma neu glaçada com si es tractes d'una pista de patinatge es converteix en una relliscada imminent per tant vaig decidir ficar cap i anular la pujada a Matagalls i continuar la ruta cap al Turo de l'home.

El moment crític va arribar a la pujada des de Font Martina al Turó. Les cames ja pesaven després de 31 km fer 900 metres de desnivell positiu em va destrossar! Vaig arribar al cim com vaig poder i després de tanta pujada quin goig feia la baixada.

Arribant a L'avet blau em va entrar el cuc d'alguna cosa fresca que no sigues aigua de les fonts que anava trobant per la muntanya així que vaig fer una paradeta ràpida.

Dos mossegades i un parell de glops i cap a caseta. La baixada fins a Arbúcies em va passar força ràpida i des d'allà fins al castell de Montsoriu les forces anaven mimvant. Per dintre només pensava; anims, l'ultima pujada. Quan vaig veure d'avant meu el castell l'alegria va ser molt gran però més va ser girar-me, veure el cim de les Agudes a la llunyania i pensar que feia unes hores estava allà d'alt.
L'ultima baixada fins a Breda va ser terrible, es el cop que més he trigat en arribar a casa des d'allà d'alt.

Una pujada, una recta, un revolt i ja veig l'entrada de casa després de gairebé 12 hores! Feina feta! feliç i satisfet dels 60km i 3450md+ fets. Ara a recuperar forces i continuar gaudint d'això que ens agrada tant!

vIsCalTrail!!!

Isaac.

Escoltar el cos

Quan es diu que cal escoltar el cos, parlem sobretot de saber valorar quines sensacions, no només físiques, estem tinguen. En aquest cas, el COS esdevé aquella figura retòrica que sent una part del TOT, en realitat significa aquest tot.
Escoltar el cos és conèixer-se a un mateix a tots nivells, sensacions físiques si, però també mentals i anímiques...i no sol ser fàcil, oi?
Primer de tot, com s'aprèn a saber si aquella tensió que un pot sentir en aquell múscul és derivada d'un fet passatger o un inici de lesió? Com s'aprèn a saber si aquella sensació de fatiga és la lògica i normal en el procés d'adaptació del propi entrenament? Com puc saber si aquell mal humor dels darrers dies és perquè estic en sobreentrenament o és conseqüència de la tensió a la feina?
Doncs escoltant-se el cos!!!! Prestant atenció, veient com evolucionen aquestes sensacions i registrant-les per reconèiser-les en una altra ocasió. Escoltant i parlant amb d'altres companys, amics i coneguts. Informant-se a traves de textos especialitzats (compte amb internet!!!).
Important també és consultanr als professionals i assessor-se amb ells.
I equivocant-se tot sovint: sempre més del que un voldria. I durant l'etern procés d'aprenentatge, moooooooolta paciència i assumir que, com a esportistes, tindrem ensopegades en els nostres plans, en diferents formes, la gran majoria lesions. Son part del joc i si a part de lesionar-te et surten pedres a la vesícula, doncs tot això que tens de més!
Per ilustrar aquestes paraules, res millor que quelcom per motivar-nos a seguir el nostre TRAIL:

Salut i cames

Les imatges son del cap de setmana anterior, aquest cap de setmana, tot escoltant el meu cos, he decidit afluixar per poder agafar un nou impuls mes endavant ;-D

vIsCaLTrail!!!!!!!

Mitja marató de Sant Hilari

Regust dolç i amarg. Aquest pot ser el resum del resum. Dolç per les sensacions als primers 15 km, amarg per la resta.

La intenció de fer aquesta cursa era fer un entrenament una mica més exigent que els darrers, però tal vegada he acumulat massa en massa poc temps i no he respectat una de les màximes de la preparació física: el descans!: Dijous sortida de 7 km a 4'15 de mitjana, dissabte  12 km i diumenge la cursa. No sembla tant descabellat, però a la pràctica així ha estat.

El que cal fer perquè visitin el blog! ;-)

Aqui tens, company de pujada , la teva foto promesa perquè la puguis "recollir"

La impressó general va ser molt bona, vaig sortir una mica forçat pel ritme dels companys i companyes del trail, però m'hi vaig començar a sentir còmode de seguida. Altra vegada la neu ens va regalar uns kilòmetres de diversió, tant en pujada a Sant Miquel, com en la baixada: això de barrejar esqui i còrrer alternant-ho segons la pendent va estar molt bé !!!

Malgrat la petita estrebada que pateixo al km 15, que em fa disminuïr el ritme i patir una mica, més mentalment que físicament, pel fet de recaure una altra vegada, puc acabar la cursa corrent, i no amb massa mal crono: 2h 3' 58'' (6è dels veterans, 17è del total de 80 participants). Això si altra vegada amb canvis en la tècnica de cursa: amb més pendulació i menys elevació dels peus. Aixi minimitzo l'impacte que els bessons han d'absorvir, en part també perquè l'aterratge el faig amb el mig peu i no tant amb els metatarsos. Tal vegada hauré d'incorporar aquesta tècnica de forma definitiva per no tornar a recaure? Ja veurem. Ara toca recuperar-me: descans actiu, massatge, estiraments, complementació per regenerar la musculatura danyada...

Salut i TRAIL!!!