25 de setembre del 2013

Ultra Cavalls del Vent 2013



Primera incursió en els ultres, Ultra Cavalls del Vent, una experiència personal, familiar i col·lectiva espectacular:

Tot i que estic a punt de parlar d’una prova esportiva extrema, en la que molts escriuran sobre la pròpia gesta, mes enllà de la distància, desnivell, resultat, posició i temps, vull destacar per damunt de tot l’espectacular experiència que m’ha representat participar en un esdeveniment de tant colossals dimensions com l’ Ultra Cavalls del Vent. Qui vulgui consultar els resultats, que cliqui aqui
7:00 am, sortida
La prova en si, malgrat la seva enormitat, no deixa de ser la punta visible d’un iceberg més gran encara, que no es fa visible a ningú que no s’ho miri amb mes deteniment: hores d’entrenaments, de son robades, d’atenció a la família prestades, nerviosisme, dubtes, despeses en inscripció, material, allotjament, trasllats ... i també escalfor i suport per part dels qui tinc a prop, amics i família, especialment per part de la meva dona, l’Imma, que m’ha donat suport incondicional en tot moment, i, finalment una gran satisfacció personal per haver pogut assolir aquest repte.
22:48, arribada
Per tot això m’agrada classificar aquest esdeveniment com un esdeveniment no tant sols esportiu, sinó eminentment emocional: l'experiència de viure un fenomen que s’inicia amb l’espurna que sembra una il·lusió ja fa molts mesos enrere i que va creixent a mida que s’apropa la data i que, en el meu cas, puc dir que culmina abans de la finalització de la prova. L’enorme emoció que vaig sentir en arribar al refugi d’Estassen, km 70, on família i amics m’esperaven i trobar en Jan, el meu fill gran, caminant pista amunt per venir-me a esperar, encarar el corriol en pujada que porta al refugi, ple de persones animant a ple pulmó i aplaudint a un complet estrany com jo, i ser rebut per l’Imma i la Bel, la meva filla petita, la Marta, cunyada, i l’Alex i la Laia, amics, va ser el punt culminant de tota la cursa, paradoxalment més que l’arribada a Bagà! El km 70 representava el punt on, si hi arribava, sabia que podia acabar, on tot el projecte es sabia materialitzat. En aquest punt les forces semblaven renovades completament, sorprenent als meus acompanyants i a mi mateix. “Només” quedaven 30km i el cap i el cos hem van permetre reprendre la cursa com si comences de zero, fresc i descansat, confiat i feliç!
L'equip de suport que tant ens ha animat!
Marta, Imma, Laia, Alex, Bel i Jan, vosaltres també sou uns cracks!
Moltíiiiiissimes gràcies!
Les paraules no son suficients per transportar a qui estigui llegint aquest text a aquell lloc on el cor  s’omple dels crits d’ànim, d’aplaudiments, d'esquelles resonant, suport i escalfor de tant i tant de públic com va estar-se al llarg de tot el recorregut. Per això, més que voler fer una crònica de la cursa, he volgut donar un format diferent a aquesta entrada al blog, vull que sigui un agraïment a tot el públic, a tots els voluntaris, bolcats en ajudar a tots els corredors, als acompanyants de tots els corredors, i als propis corredors, que lluny de competir entre nosaltres, competíem junts per un entorn paisatgísticament espectacular. Una menció especial es mereix el company Ivan (de l’equip Corrocomokiero), amb qui vaig poder remuntar una davallada física iniciada a Bellver i que no va passar-me fins mes amunt de Cortals d’Ingla: gràcies a la seva increïble predisposició a animar als altres, malgrat el seu propi patiment, molts de nosaltres vam treure un somriure d’on només en sortien esbufecs. Gràcies Ivan tu si que ets Gran!
Finalment, però no menys important, malgrat tot, no vull treure mèrit a alguns fets de la competició pròpiament dita: l’Isaac, company de blog i cunyat va aconseguir un magnífic 2on lloc a la categoria sub-23. Felicitats màquina!!!!! 

Gràcies a tothom, de tot cor, ens veiem a l’Ultra Cavalls del Vent 2014,
VISCALTRAIL!!!!

10 de juny del 2013

ANÀLISIS DE LES INOV8 TRAILROC 245.



A l'esquerra, en color blau les velles i a la dreta amb vermell les noves.
Les dos son les trailroc 245
Anàlisis de les INOV8 TRAILROC 245:

Abans d’iniciar en el que realment importa cal apuntar que estem parlant d’una sabatilla de tall minimalista amb una diferència de puntera  a talo (DROP)  de tant sols 3mm, sense control d’estabilitat ni proteccions a la part que envolta el peu (UPPER). 

L’usuari d’aquesta sabatilla ha de saber que la tècnica de cursa que s’empra en aquest estil de calçat es diferent que en sabates amb protecció i amb un DROP molt més exagerat.

Per saber una miqueta més d’aquest estil de córrer i de viure la muntanya  podeu visitar el següent enllaç: córrer descalç.

Al Gener del 2013 vaig rebre el primer parell de inov8 trailroc 245 i la veritat es que el primer cop de vista va ser fantàstic; lleugeres, atractives i còmodes!  La mateixa tarda vaig fer una sortida ràpida per tastar-les i la veritat es que encaixen com un guant al peu i s’adapten i s’agafaven al terreny molt be.

Amb elles he fet sortides per terrenys molt variats, des de zones pedregoses i dures per la costa i muntanyes properes de l’Ametlla a zones humides i frondoses amb temporades de neu i aigua al Montseny. Distàncies també molt diverses des de entrenaments ràpids de 5km fins a tirades de 60km, amb desnivells molt diversos i complicats i les sensacions son fantàstiques! T’aporten seguretat ja que notes en tot moment el terreny que trepitges però sense arribar a clavar-te les roques i altres objectes de la muntanya a la planta del peu, s’agafen en tot moment al terreny i tenen una durabilitat molt bona per el que fa la sola, no puc dir el mateix de l’upper (tèxtil que envolta el peu)  ja que s’acaba rebentant!! (adjunto fotografies)

Les proteccions de la part davantera son escasses però parlem d’una cosa normal en aquest tipus de calçat. Tant sols tenen una petita part de cauxo a la part més davantera, tota la resta es un adhesiu que també es va desenganxant durant el temps.

A continuació una petita descripció de cada part de la sabatilla amb les parts més bones i també les que al meu gust es podrien millorar:

CORDONS:

Son dels de tota la vida, em refereixo a que no incorporen cap tensor per cordar-les més ràpid. Son plans i resistents, un cop lligats no es desfaran però convé donar dos llaçades per anar del tot segur. Un cop la sabatilla està  lligada queda molt ben subjectada al peu gràcies al dibuix que integren amb un material de plàstic que envolta tota la sabatilla que també passa per la part del taló subjectant i donant més reforç al tendó D'Aquil·les i li dona més estructura, en realitat es tota l'estructura que te.



 




UPPER:

El tèxtil amb que està feta aquesta sabatilla de trail running es, per el meu gust, massa poc resistent a l'abrasió que pateixen dia rere dia al bosc, més si ets una miqueta cabra i t'agrada ficar-te per tot arreu!
Es tracta d'una malla bastant prima amb petits forats que et permeten transpirar molt be i evacuar l'aigua en cas de ficar els peus en un corriol o riu. 

Com he dit anteriorment aquesta malla fina s'acaba trencant, en el meu cas es va trencar a la zona davantera on s'acaba l'adhesiu, per a que us situeu just on està el dit petit. També es va obrir la zona entre els protectors de plàstic del lateral.

 
 
 
 
Si us fixeu, just on s'acaba l'adhesiu negre hi ha un forat cosit. va ser l'unica solució ja que el dit petit començava a córrer perill!
 
 
 
 
 
 

 
A les dos ultimes fotografies es poden veure els forats entre l'estructura de plàstic. he arribat a la conclusió que es trenca per la repetició de la flexió en aquesta zona ja que es just a la zona dels metatars.










 
Tot i així podeu estar tranquils ja que les sabatilles ja duien uns 700km quan va començar a trencar-se l'upper. 
La part del taló es més gruixuda i tova per tal de donar comoditat a la part posterior del peu.

LLENGÜETA:


 













  


Es bastant gruixuda i amplia, es còmoda i no es mou en excés tot i que es mou lleugerament cap a l'exterior però no incomoda durant el transcurs de l'entrenament i o cursa. Te un passador a la part superior per on es poden passar els cordons i d'aquesta manera fixar més la llengüeta. Aquest passador te el detall del logotip de la marca.

PROTECCIONS: 
Com he dit estem parlant d'una sabatilla minimalista i es caracteritza per tenir pocs o cap tipus de protector. Aquest model te una petita part de cauxo a la part davantera i un adhesiu que envolta la part més externa dels dits però que protegeix molt poc davant de pedres, branques...



El lateral de la sabatilla te una mena de tendons de plàstic que ajuden a agafar el peu quan s'apreten els cordons però que també protegeixen de possibles impactes en aquesta zona.

PLANTILLA:

Incorporen una plantilla extraïble de 3mm que aporten un grau més de protecció contra els elements punxeguts del terra i comoditat. Es antibacteriana.

 







El punt negatiu es que quan ja duien uns 500 km durant els entrenaments la plantilla es corria enrere i era molt incòmode ja que es notava com la punta dels dits s'enfonsava per la falta de plantilla. No se el perquè d'aquest problema, probablement sigui pel fet de ser tant fina. L'Única opció que quedava era canviar la plantilla i aquesta va ser la solució.

SOLA:
Aquest model integra una nova tecnologia de la casa inov8. Es tracta de un "tres en uno" en tota regla ja que està composta per tres materials de diferent duresa i que s'adapten a diferents superfícies. Te una durabilitat molt bona ja que he fet amb elles més de 1000km i encara tenen tacs per aguantar algun entrenament més. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Incorpora una placa antipedres per protegir el peu contra les irregularitats del terreny i la veritat es que s'agraeix quan passes molts km per zones rocoses.

FLEXIBILITAT:

La casa INOV8 incorpora a molts models una espècie de tendó a la sola, més concretament a la zona dels metatarsos (punt on s'acaben els dits) per millorar la flexibilitat, sobretot en aquesta zona que es la que més moviment ha de fer. La trailroc 245 també te quest tendó anomenat metaflex.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
CONCLUSIÓ:

De forma resumida podria dir que es una sabatilla de transició per aquells que volen passar a córrer de una forma més natural. També es molt valida per corredors minimalistes que busquen una sabatilla de perfil baix i molt similar a una autentica barefoot que els i ofereixi protecció i comoditat per fer tirades llargues i ultra trails.

Personalment crec que es una sabatilla molt completa per practicar el trail running de forma natural i amb contacte amb el que estem trepitjant. Es pot utilitza en una varietat molt gran de superfícies i la durabilitat es molt gran per el que fa la sola. L'upper es podria millorar ja que el preu es elevat ( 120 euros) però en conjunt es, per mi, la millor sabatilla de trail que he provat fins avui tant es així que com podeu veure a les fotografies ja he adquirit el segon parell de trailroc 245, aquest cop en color vermell!

La podeu trobar a la botiga no-city clicant a la imatge:  No-City S.C.
Us les poden enviar a casa sense problema.

Fins a la pròxima: Isaac Riera.

 

16 de maig del 2013

CAUSEWAY CROSSING, 50K



This is my report about this race: lost worlds racing, causeway crossing.
logo

For me, all began on October: my wife gave me the most amazing present I’d ever received till that moment:  I will enjoy a trail race in Ireland! I had never heard about this race but it seemed amazing, didn’t it?
The race for my wife started a few months before, trying to find a present for my 40th anniversary. She really looked for it very hard, even she thought about NY marathon! But inscriptions were closed. Lucky guy! As you will know, this marathon was cancelled because of  hurricane Sandy.



Finally she choose this one, what a shoot!!!!
Although I wore number 10 on the race, I appear with de 42 on the results! 

On October 2012 I just run a two trail marathons: Half trail Muntanyes Costa Daurada and Cinc cims cinc horitzons, and training to face the third: la Marató del Montseny, but never 50k, so this had to be my new challenge. Despite some problems on my triceps surae, we arrived to Ireland very excited, so excited that, when the race started I run in a pace that I didn’t planed, too quick to keep it the entire race, but I just couldn’t reduce it!...till I get the 15k, there the energies went down and I assumed that I had been running over my real possibilities: I slowed down and fought towards my body that was telling me to stop. This fight took me to the 25k: Dunluce castle. There I waited for the 25k start. I ate some pie and started again a new race: 25k back to Ballintoy! It was hard, but not so hard as it was to get to Dunluce castle, so I took it easy, tried to keep a comfortable pace and let de km pass.
 The Dunluce Castle: here started the second part of the race, back to Ballintoy


The last kms were psychologically hard, more than physically: tired, with some logical disconfort on hips and knees, but always looking at my watch!  I needed to know the distance to the finish line every few minutes, calculating how much time I would take if I kept running on that pace… That was the hardest part.




White park bay: we staied there for a while before the race, looking for butterflies and fossils. During the race, my family and friends were there waiting for me. I was looking for som energies to finish the race

The best part: my family and my friends that supported me during the race but also during my training days. Thank you all: Imma, Jan, Bel, Pablo, Silvia, Marina and Violeta!!! We shared one of the best holydays of our lives!


Before the race, excited and impatient
 
Just warming up, at the firsts meters, fresh and motivated!


Finish line, plenty happy to finish the giants cuaseway racing


And the views: amazing place, amazing country, kind people. If you don’t have seen it, you must!
Sea arch near by Ballintoy harbour

White towers





Giants cuaseway


Now we are making plans for other races: 

 Skyraces

21-9-13 Ultra cavallsde vent!!!! That will be hard!!!!!

 http://www.ultracavallsdelvent.com/public/img/bg/header.gif
 ;-D But also making plans for other lost worlds racing. At the moment just thinking about it, but I will let you know!

Visca el Trail !!!!

Carles

13 de maig del 2013

TRAIL ELS BASTIONS

 Després d'uns dies de recuperació, tant per la meva part com per la d'en Carles, que va fer una gran cursa a Irlanda (Lost World Racing 50km)  ja estem preparant la següent "trencacames"!!
D’aquí tant sols tres setmanes ens trobarem amb més de 300 corredors a la sortida de la germana petita d'una de les curses més conegudes i que més respecte fan entre els corredors, l'Ultra Bastions.
 
Nosaltres per això ens hem inscrit a La Bastions, que no per ser més curta es menys dura. 52km i 3000mD+ es podem fer molt llargs i cal tenir en compte que més de 10km transcorren entre 2500 i 3000 metres d'alçada i els forts desnivells que hi ha en trams relativament curs com son els primers 5km de la cursa on pujem 1000md+, des de Nuria fins al Puigmal, una forta baixada de Balandrau a Pardines de gairebé 15km de baixada on sumarem un desnivell negatiu de 1300m per després tornar a reprendre una pujada de 800md+ fins al Taga per baixar per l'altre costat fins a Ribes de Freser.

PERFIL TRAIL ELS BASTIONS

A tot això no cal oblidar que es la nostra primera cursa d'alta muntanya i les emocions sens mesclen entre il·lusió, respecte, desconeixença i motivació!
Durant aquestes tres setmanes que ens queden entrenarem fort per intentar complir amb les expectatives que ens hem marcat.
Fins aviat! SALUT I TRAIL!!!
 

5 de maig del 2013

Long Trail Barcelona

 Salida Ultra Trail BarcelonaHaurà valgut la pena? He entrenat prou? He fet prou desnivell? Me alimentat be? Moltes preguntes sem passaven pel cap abans del tret de sortida de la Long Trail Barcelona però quan vam començar  a córrer totes van desaparèixer per centrar-me amb el que realment sabia que havia de fer: córrer.
Dissabte 27 d'abril, rellotge marcant les 10:10, a la platja Sant Sebastià de Sitges ens trovem 2000 corredors a la línia de sortida. Alguns dels millors corredors de Trail com Arnau Julià, Emma roca i Nuria Picas entre altres però els que realment vam fer possible l'Ultra trail Barcelona érem els corredors amateurs, des d'aquí felicitar a tots els finishers i als que per problemes varen haver d'acabar abans d'hora, animar-los a que ho tornin a intentar.





La primera sorpresa va ser veure molts corredors amb cara de sorpresos corrent en contra direcció amb el dorsal i el xip a la mà! Les seves cares parlaven soles: que collons, ja han sortit!!!!!
Es veu que un canvis d'última hora va fer anar tard a molts runners. Sort que jo el divendres vaig anar a buscar el dorsal i el xip a l'Hotel que feien el briefing, la veritat es que ja m'esperava que el dissabte sigues un caos...una sortida tant multitudinaria no presagiava res de bo. Em vaig situar a les primeres línies de sortida i vaig ficar un ritme tant alt com m'era possible per no trobar taps quan comencessin els corriols, taps que els que portem unes quantes curses sabem que son típics a totes les proves i que si no els vols trobar has d'apretar una miqueta al principi. En contra de l'organització dir que hagués estat millor situar els primers corriols més endavant però qui no vol trobar taps ja sap el que ha de fer...

Així doncs, sota la pluja intensa, basses que (en ocasions) t'arribaven gairebé al genoll, fang per tot arreu i pedres que m'anaven fent un massatge a les plantes dels peus, protegits només per la sola de les noves New Balance mt10v2 vaig anar sumant quilometres mantenint un ritme bastant elevat i avançant corredors fins arribar al punt on ens separaven de la marató i la mitja marató.



Després d'un bon tram de pujada venia un baixada on podia agafar velocitat i no distanciar-me molt dels altres corredors.
Dir que el recorregut fins al moment, aproximadament 20 km, ha estat molt bonic i variat, pujades de roca, altres amb fang que et feien relliscar enrere, corriols per un barranc ple de pedres que em van fer recordar els entrenaments per la costa de l'Ametlla, alguna pujada asfaltada...









A partir d'ara venia una baixada bastant llarga seguida d'una pujada també de força desnivell i arribaria a Begues, punt on els corredors de la Long(79km) i de l'Ultra (114km) ens separem.       
El camí fins allà va ser genial, un dels trams més bonics del recorregut. Primer una baixada per un corriol amb un paisatge espectacular, després una pujada bastant llarga per un corriol que semblava un riu i es que només feia que baixar aigua de color vermell granatós.


En aquesta pujada em va avançar la Nuria Picas, feliç de compartir uns instant amb un gegant d'aquest esport i des d'aquí desitjar-li molta sort a la Transvulcania.
Arribo a d'alt i be un tram pla que em condueix fins a Begues, arribo a l'avituallament i menjo un plat de macarrons i un parell de gots de caldo calent. Uns minuts després i amb forces reomplertes comença realment la meva cursa, ara se que els que tinc per davant son els meus "competidors" així que era moment d'apretar tant com es puges fins arribar de nou a Sitges.

A la sortida de l'avituallament m'atrapa un corredor amb qui comparteixo uns quilometres, la veritat es que es fa menys pesat córrer amb algú al costat però a la primera pujada em deixa enrere i no el veig més.
Arribo al km 41 després d'una baixada llarga per un llit de roques que aquest cop em destrossen els peus, la sorpresa son les paraules d'un dels voluntaris que estaven presents: quart, vas quart i el tercer està a dos minuts!!!! Òndia, això si que no m'ho esperava. Decideixo reprendre la marxa i intentar no perdre moltes posicions ja que era conscient de que no podia agafar els del davant.
A partir d'aquí i fins el km 50 van ser pujades i baixades continues de poc desnivell, cosa que em permetia córrer a bona velocitat i sorprenentment de cop i volta es va aturar la pluja i va començar a sortir el sol. Arribo al km 50 i uns voluntaris m'animen per que continuí, realment un 10 per tots els voluntaris que tot i la pluja van estar en tot moment animant a tothom.

Estava arribant al km 60 amb algunes rampes al bíceps femoral, cosa que em feia parar un instant i estirar una miqueta. A falta de 2 km per l'avituallament m'atrapa un altre corredor i continuem els dos junts, quin descans poder intercanviar unes paraules amb algú després de tants quilometres sol, a més em va donar una noticia que no m'esperava, s'han retallat 9 km per culpa de la meteorologia! Quina alegria em va donar! La veritat es que canviar de 20 km a 10 km per arribar a meta es tot un mon i més quan ja dúiem 60 km a les cames.



Agafem el corriol que ens durà fins a Sitges a un ritme molt fort, tant que les rampes apareixen amb més freqüència i he d'afluixar una miqueta deixant el company de viatge i quedant-me sol un altre cop. Arribo a l'últim avituallament, 6 km per l'arribada. No m'aturo, començo a enfilar l'ultima pujada avançant gran quantitat de corredors de la marató, (l'últim tram de la cursa era comú per totes les distàncies) de cop apareix la silueta de sitges a la llunyania quan a la vegada inicio el que serà la ultima baixada, el ritme es fort i en 20 minuts arribo a la meta, una girada més i ja veig tota la gent mentre l'animador crida el meu nom i la posició: Isaac Riera, amb 7 hores 38 minuts es converteix amb el  cinquè classificat de la Long Trail Barcelona!

La felicitat es immensa!! Llàstima que la meva parella no ha pogut arribar per uns minuts! Amb una llàgrima a cada ull i un somriure d'orella a orella, 71 km a les cames i les plantes dels peus masegades, m'assec a descansar i a reflexionar....Ha valgut la pena? He entrenat prou...