CAUSEWAY CROSSING, 50K

This is my report about this race: lost worlds racing, causeway crossing.

For me, all began on October: my wife gave me the most amazing present I’d ever received till that moment:  I will enjoy a trail race in Ireland! I had never heard about this race but it seemed amazing, didn’t it?

The race for my wife started a few months before, trying to find a present for my 40^th anniversary. She really looked for it very hard, even she thought about NY marathon! But inscriptions were closed. Lucky guy! As you will know, this marathon was cancelled because of  hurricane Sandy.

Finally she choose this one, what a shoot!!!!

Although I wore number 10 on the race, I appear with de 42 on the results! 

On October 2012 I just run a two trail marathons: Half trail Muntanyes Costa Daurada and Cinc cims cinc horitzons, and training to face the third: la Marató del Montseny, but never 50k, so this had to be my new challenge. Despite some problems on my triceps surae, we arrived to Ireland very excited, so excited that, when the race started I run in a pace that I didn’t planed, too quick to keep it the entire race, but I just couldn’t reduce it!...till I get the 15k, there the energies went down and I assumed that I had been running over my real possibilities: I slowed down and fought towards my body that was telling me to stop. This fight took me to the 25k: Dunluce castle. There I waited for the 25k start. I ate some pie and started again a new race: 25k back to Ballintoy! It was hard, but not so hard as it was to get to Dunluce castle, so I took it easy, tried to keep a comfortable pace and let de km pass.

 The Dunluce Castle: here started the second part of the race, back to Ballintoy


The last kms were psychologically hard, more than physically: tired, with some logical disconfort on hips and knees, but always looking at my watch!  I needed to know the distance to the finish line every few minutes, calculating how much time I would take if I kept running on that pace… That was the hardest part.

White park bay: we staied there for a while before the race, looking for butterflies and fossils. During the race, my family and friends were there waiting for me. I was looking for som energies to finish the race

The best part: my family and my friends that supported me during the race but also during my training days. Thank you all: Imma, Jan, Bel, Pablo, Silvia, Marina and Violeta!!! We shared one of the best holydays of our lives!

Before the race, excited and impatient

 

Just warming up, at the firsts meters, fresh and motivated!

Finish line, plenty happy to finish the giants cuaseway racing

And the views: amazing place, amazing country, kind people. If you don’t have seen it, you must!

Sea arch near by Ballintoy harbour



White towers





Giants cuaseway



Now we are making plans for other races: 

1-6-13: Trail de Bastioons 

 

21-9-13 Ultra cavallsde vent!!!! That will be hard!!!!!

 

 ;-D But also making plans for other lost worlds racing. At the moment just thinking about it, but I will let you know!

Visca el Trail !!!!

Carles

TRAIL ELS BASTIONS

 Després d'uns dies de recuperació, tant per la meva part com per la d'en Carles, que va fer una gran cursa a Irlanda (Lost World Racing 50km)  ja estem preparant la següent "trencacames"!!

D’aquí tant sols tres setmanes ens trobarem amb més de 300 corredors a la sortida de la germana petita d'una de les curses més conegudes i que més respecte fan entre els corredors, l'Ultra Bastions.
 

Nosaltres per això ens hem inscrit a La Bastions, que no per ser més curta es menys dura. 52km i 3000mD+ es podem fer molt llargs i cal tenir en compte que més de 10km transcorren entre 2500 i 3000 metres d'alçada i els forts desnivells que hi ha en trams relativament curs com son els primers 5km de la cursa on pujem 1000md+, des de Nuria fins al Puigmal, una forta baixada de Balandrau a Pardines de gairebé 15km de baixada on sumarem un desnivell negatiu de 1300m per després tornar a reprendre una pujada de 800md+ fins al Taga per baixar per l'altre costat fins a Ribes de Freser.



PERFIL TRAIL ELS BASTIONS



A tot això no cal oblidar que es la nostra primera cursa d'alta muntanya i les emocions sens mesclen entre il·lusió, respecte, desconeixença i motivació!

Durant aquestes tres setmanes que ens queden entrenarem fort per intentar complir amb les expectatives que ens hem marcat.

Fins aviat! SALUT I TRAIL!!!

 

Long Trail Barcelona

 Haurà valgut la pena? He entrenat prou? He fet prou desnivell? Me alimentat be? Moltes preguntes sem passaven pel cap abans del tret de sortida de la Long Trail Barcelona però quan vam començar  a córrer totes van desaparèixer per centrar-me amb el que realment sabia que havia de fer: córrer.
Dissabte 27 d'abril, rellotge marcant les 10:10, a la platja Sant Sebastià de Sitges ens trovem 2000 corredors a la línia de sortida. Alguns dels millors corredors de Trail com Arnau Julià, Emma roca i Nuria Picas entre altres però els que realment vam fer possible l'Ultra trail Barcelona érem els corredors amateurs, des d'aquí felicitar a tots els finishers i als que per problemes varen haver d'acabar abans d'hora, animar-los a que ho tornin a intentar.

La primera sorpresa va ser veure molts corredors amb cara de sorpresos corrent en contra direcció amb el dorsal i el xip a la mà! Les seves cares parlaven soles: que collons, ja han sortit!!!!!
Es veu que un canvis d'última hora va fer anar tard a molts runners. Sort que jo el divendres vaig anar a buscar el dorsal i el xip a l'Hotel que feien el briefing, la veritat es que ja m'esperava que el dissabte sigues un caos...una sortida tant multitudinaria no presagiava res de bo. Em vaig situar a les primeres línies de sortida i vaig ficar un ritme tant alt com m'era possible per no trobar taps quan comencessin els corriols, taps que els que portem unes quantes curses sabem que son típics a totes les proves i que si no els vols trobar has d'apretar una miqueta al principi. En contra de l'organització dir que hagués estat millor situar els primers corriols més endavant però qui no vol trobar taps ja sap el que ha de fer...

Així doncs, sota la pluja intensa, basses que (en ocasions) t'arribaven gairebé al genoll, fang per tot arreu i pedres que m'anaven fent un massatge a les plantes dels peus, protegits només per la sola de les noves New Balance mt10v2 vaig anar sumant quilometres mantenint un ritme bastant elevat i avançant corredors fins arribar al punt on ens separaven de la marató i la mitja marató.



Després d'un bon tram de pujada venia un baixada on podia agafar velocitat i no distanciar-me molt dels altres corredors.
Dir que el recorregut fins al moment, aproximadament 20 km, ha estat molt bonic i variat, pujades de roca, altres amb fang que et feien relliscar enrere, corriols per un barranc ple de pedres que em van fer recordar els entrenaments per la costa de l'Ametlla, alguna pujada asfaltada...









A partir d'ara venia una baixada bastant llarga seguida d'una pujada també de força desnivell i arribaria a Begues, punt on els corredors de la Long(79km) i de l'Ultra (114km) ens separem.       

El camí fins allà va ser genial, un dels trams més bonics del recorregut. Primer una baixada per un corriol amb un paisatge espectacular, després una pujada bastant llarga per un corriol que semblava un riu i es que només feia que baixar aigua de color vermell granatós.

En aquesta pujada em va avançar la Nuria Picas, feliç de compartir uns instant amb un gegant d'aquest esport i des d'aquí desitjar-li molta sort a la Transvulcania.
Arribo a d'alt i be un tram pla que em condueix fins a Begues, arribo a l'avituallament i menjo un plat de macarrons i un parell de gots de caldo calent. Uns minuts després i amb forces reomplertes comença realment la meva cursa, ara se que els que tinc per davant son els meus "competidors" així que era moment d'apretar tant com es puges fins arribar de nou a Sitges.

A la sortida de l'avituallament m'atrapa un corredor amb qui comparteixo uns quilometres, la veritat es que es fa menys pesat córrer amb algú al costat però a la primera pujada em deixa enrere i no el veig més.
Arribo al km 41 després d'una baixada llarga per un llit de roques que aquest cop em destrossen els peus, la sorpresa son les paraules d'un dels voluntaris que estaven presents: quart, vas quart i el tercer està a dos minuts!!!! Òndia, això si que no m'ho esperava. Decideixo reprendre la marxa i intentar no perdre moltes posicions ja que era conscient de que no podia agafar els del davant.
A partir d'aquí i fins el km 50 van ser pujades i baixades continues de poc desnivell, cosa que em permetia córrer a bona velocitat i sorprenentment de cop i volta es va aturar la pluja i va començar a sortir el sol. Arribo al km 50 i uns voluntaris m'animen per que continuí, realment un 10 per tots els voluntaris que tot i la pluja van estar en tot moment animant a tothom.

Estava arribant al km 60 amb algunes rampes al bíceps femoral, cosa que em feia parar un instant i estirar una miqueta. A falta de 2 km per l'avituallament m'atrapa un altre corredor i continuem els dos junts, quin descans poder intercanviar unes paraules amb algú després de tants quilometres sol, a més em va donar una noticia que no m'esperava, s'han retallat 9 km per culpa de la meteorologia! Quina alegria em va donar! La veritat es que canviar de 20 km a 10 km per arribar a meta es tot un mon i més quan ja dúiem 60 km a les cames.

Agafem el corriol que ens durà fins a Sitges a un ritme molt fort, tant que les rampes apareixen amb més freqüència i he d'afluixar una miqueta deixant el company de viatge i quedant-me sol un altre cop. Arribo a l'últim avituallament, 6 km per l'arribada. No m'aturo, començo a enfilar l'ultima pujada avançant gran quantitat de corredors de la marató, (l'últim tram de la cursa era comú per totes les distàncies) de cop apareix la silueta de sitges a la llunyania quan a la vegada inicio el que serà la ultima baixada, el ritme es fort i en 20 minuts arribo a la meta, una girada més i ja veig tota la gent mentre l'animador crida el meu nom i la posició: Isaac Riera, amb 7 hores 38 minuts es converteix amb el  cinquè classificat de la Long Trail Barcelona!

La felicitat es immensa!! Llàstima que la meva parella no ha pogut arribar per uns minuts! Amb una llàgrima a cada ull i un somriure d'orella a orella, 71 km a les cames i les plantes dels peus masegades, m'assec a descansar i a reflexionar....Ha valgut la pena? He entrenat prou...

Arribada a Irlanda

Arribada a Lost worlds racing, Ballintoy, Irlanda

Primera part de les vacancetes +  cursa a Irlanda

Finalment hem arribat, després de anar prou lleugers en l'embarc-vol-desembarc-recollir maletes-recollir cotxe de lloguer, anem cap on la documentació de la cursa ens deia que es feia el registre de participants i el sopar: Bushmills. Arribem allà i ningú sap res de la cursa, pregunto a una papereria, un super i un alberg (on consulto el correu per si notificaven canvi de plans). Decidim anar allà on comença la cursa i alhora on tenim l'allotjament: Ballintoy: trobem de seguida l'allotjament, però no hi ha noingú, el telèfon no funciona...anem cap al poble: cap senyal de cap mena de la cursa!
Intento trucar des d'una cabina i no rutlla la tarja de crèdit (sembla que no és compatible). Decideixo entrar a un bar-restaurant i de seguida em diuen que anem bé, que estan al centre de conferències, a 100 yardes: anem cap allà i ara si, tothom està allà, tampoc massa gent eh! Potser 30 o 50 persones, de seguida gent de l'staff ens acull ens donen el dorsal, bossa del corredor, ens senyalen una taula on menjar: pasta amb salsa bolonyesa, amanida de rúcula, tomàquets cherry,  pebrot...i salsa francesa (¿?), pà amb mantega, suc de tronja i de postres, gelat de vainilla (en Jan ho debora tot, sobretot el gelat, la Bel potineja una mica el menjar i prou. Jo arrasso amb les espirals, m'acabo el que la Bel deixa i em cruspeixo la amanida gairabé tot sol. També liquido el brownie!). Tips i tranquils podem anar a l'allotjament, ja sabem quina caseta tenim: preciosa, acollidora còmode i fa les delicies de tots, sobretot dels nens que s'afarten de saltar als llits i als sofàs :-D
En Pablo, la Silvia i les nenes sopen quelcom que han comprat a la seva caseta i ara fem resopó tots junts a la nostra (que és més gran). Quin gust poder viatjar amb aquest amics, llàstima que no hagi pogut venir la resta de la colla (un petó des d'aqui als que falten: Alicia, Jesus, Nicolas, Júlia, Javi, Rosa, Ian i Alex. A veure si a la propera podem ajuntar-nos!)
Demà la cursa (52 km aprox.) surt a les 13H !!!???? bé, tindrem el mati per relaxar-nos i passejar pel poble, seguirem informant!

Salut i Trail!!!!

PD: de moment no hi ha fotos, ja actualitzaré quan pugui!