Aturo els entrenaments!

Hola de nou, avui tinc una noticia que no m'agrada massa donar. Voldria explicar-vos un gran entrenament però en lloc d'això he de dir que aturo l'activitat física de forma indefinida!!!!:(

La veritat és que dimecres passat vaig pujar a Arbúcies per sumar força desnivell. Les sensacions van ser fantàstiques, em vaig plantar a Santa Fe des D'Arbúcies amb una hora de rellotge havent sumat 8'5km i gairebé 1000md+ però quan vaig donar mitja volta per desfer el camí a falta de 6km per arribar vaig patir de nou una esquinçada al turmell!

 

Durant les dues hores que em va costar arribar a casa el meu cap només donava voltes en vers de com podia solucionar el problema. Cansat de lesions repetitives vaig prendre la decisió d'aturar l'activitat física per complet i ficar-me en mans d'un professional fins que el turmell estigui COMPLETAMENT recuperat.

 

Vaig parlar amb en Carles i em va dir que comences amb el mateix procés que en l'ocasió anterior, gel i més gel per després fer contrastos! Esperem que en dues setmanes els teixits estiguin completament recuperats.

Durant aquestes dues setmanes us aniré explicant que tal evoluciona el turmell!

Fins aviat!

 

Salut i km's....jo ara mateix pocs! jeje

Sessió doble...

Sessió doble...més o menys.
Avui he sortit a "còrrer" amb en Jan. El fred no ens ha fet enrerre i ben protegits contra ell hem sortit a fer una volteta durnat la qual ens ha caigut aiguaneu.

La sortida ha estat fàcil, però en Jan no tenia massa piles i li ha costat arrancar-se amb la cursa, sense forçar-lo, l'he intentat motivar perquè fes una mica més de trot del que ell volia de forma espontània. El que volia era la barreta energètica que faig servir de pastanaga per ell: "cap problema Jan, menja'n, però trotem fins aquell punt d'allà", li dic, i ell no s'ho pensa gens!
Per l'ambient fred i l'aiguaneu, decidim retirar-nos abans del pensat. Deixo en Jan a casa que es recuperi del fred de les mans i, tal i com tenia planejat, surto a rodar jo. Primer amb la intenció de fer una tirada una mica mes llarga que les darreres ocasions, però per les sensacions i per tenir la familia a casa esperant-me, decideixo escurçar i tornar abans: un diumenge a la tarda, per a mi, és millor no estar massa estona separats, que ja ho estem prou entre setmana!
A veure si aviat podem sortir els quatre.
Abans d'acomiadar-me, unes imatges de com estava part del recorregut: enfangat i relliscós, però divertit, viscaltrail!!!!

Salut i trail!!!

clinic per runners

Dissabte vaig poder gaudir de la companyia d'amics del running com jo, interessats en millorar diferents aspectes de la disciplina: entrenament, alimentació, complementació. Com a representat de COS cooperativa de salut vaig desplaçar-me a Collsuspina
El paissatge ens va fer badar la boca mentre feiem la part pràctica:

En dues jornades, la darrera ahir, entre en Jordi Vinadé, en Jaume Leiva i jo vam intentar aclarir els dubtes dels participants i donar criteri a les decisions que s'han de prendre en aquests aspectes.
La segona jornada no va ser molt concorreguda, algunes baixes per malaltia i lesió ens van deixar en petit comité, però amb un ambient molt bo!
Per la meva banda vaig donar unes nocions bàsiques de kinetape i d'entrenament, intentant donar prioritat a la part pràctica. Sembla que els companys se'n van sortir prou bé amb el kinetape i les aplicacions que es van fer, tots van tenir sensacions prou bones durant la següent part, la d'entrenament. Després de practicar uns exercicis funcionals de cadenes musculars pel reforç de la faixa abdominal i d'estiraments d'aquestes, vam assajar un test de FC màxima: una mica d'escalfament i tres sèries de 1000, anant a tope. Entrenament exigent que recomano fer un cop per temporada, màxim dos, per obtenir una bona lectura de FC max i calcular els % corresponents als entrenaments i objectius de cadascú.

La colla, abans d'inicar la primera sèrie de 1000...encara se'ls veu prou feliços...;-P

A banda de les sèries, vam gaudir de la neu caiguda durnat la nit:

Espero que els altres gaudissin tant com jo de la jornada!
Salut i cames!

Luxe a Alp

Aquest cap de setmana he gaudit amb la familia i els amics d'un cap de setmana de luxe a Alp, gràcies a la Vicky i l'Albert tenim allotjament de primera, moltes gràcies!!!!

Testimonis de les meves sortides, si no us ho creieu, pregunteu-ho a aquests dos:

Aprofitant l'estada aqui, com no, vaig matinar una miqueta i vaig sortir a rodar. Malgrat estar a la Cerdanya, no he fet desnivell, sino que he resseguit unes pistes que van de poble a poble. Alguns trams amb neu, i d'altres amb gel, ha estat divertit!

Les sortides han estat d'uns 14 km, i les sensacions no han estat massa bones, potser millor el diumenge, però em falta molt ritme encara! Els bessons una mica tensos, i al principi els isquios també, això que les mitges compresport crec que m'ajuden molt! Això no vol dir que no m'ho hagi passat bé: ha estat una novetat poder córrer per neu/gel:


Pel camí he pogut gaudir de la sortida de sol i del magnífic paissatge que hi ha al voltant, prats, muntanyes, neu i algun observador estoic que no ha deixat de remugar malgrat la meva intromissió.

Sembla ser que no només hi ha activitats de muntanya a la Cerdanya, també els globus aerostàtics i els parapents son habituals de la zona

Un tram bonic i divertit ha estat un petit tram a prop del segre:

De tornada, esmorzar i organitzar la sortida cap a la neu amb tot el grup: esquiar no hem esquiat massa (en Jan i la Bel, que ho han fet molt bé!!!), però els trineus anaven que se les pelaven!!!!

Gaudint de la costa!

Avui dilluns, després de tres entrenaments puc confirmar que el turmell està recuperat!!!
Sí, així es, dijous a la tarda quan vaig arribar a Sant Celoni en Carles em va proposar sortir a rodar durant una estona no massa llarga i la veritat es que no m'ho vaig pensar ni un segon! Som-hi li vaig dir. Les sensacions van ser fantàstiques, quina setmana més llarga i avorrida avia passat però per fi tornava a córrer!

Portar el peu embolicat també em dona un cert punt de confiança i seguretat, al menys durant alguns dies seguiré entrenant així.

Dissabte al matí, ja a l'Ametlla de Mar, poble costaner del Baix Ebre i on visc des de petit, vaig sortir una estona per el GR92 conegut com sender del Mediterrani. Ressegueix la costa de tot el país des de Portbou fins a Ulldecona amb un total de 583km plens de paratges naturals espectaculars. Per qui en vulgui més informació us deixo un link on podreu trobar el recorregut complert amb l'itinerari i els temps de poble a poble: Itinerari Portbou-Ulldecona GR92. Total que l'estona es va convertir en 14km resseguint el GR fins al Castell de Sant Jordi i un cop allà continuar fins a urbanització de Calafat per un camí no senyalitzat (em vaig deixar el mòbil a casa, prometo fotografies per el pròxim cop ;) ) Un cop arribat a Calafat vaig desfer el camí fins arribar de nou a casa passada 1h15'.

Castell de Sant Jordi d'Alfama.

Diumenge va ser un altre dia i vaig decidir fer una tirada llarga, vaig sortir del sobre a les 9:00 en punt i un cop esmorzat i amb les inov-8 calçades vaig sortir de casa per arribar-me a la central nuclear de Vandellòs resseguint aquest cop sí el GR i gaudint de les cales, platges, penya-segats i la brisa fresca del mar.

Em va sorprendre trobar-me a força gent fent senderisme, la veritat es que m'agrada veure com la gent cada cop gaudeix més de la naturalesa! Dues hores i mitja desprès vaig arribar a casa amb 26km a les cames i una rialla dibuixada a la cara!!
Aquí us deixo el recorregut a traves de garminConnect:
L'Ametlla de Mar-NuclearGR92 de IsaacRiera en Garmin Connect: Detalles

Fins la pròxima, Isaac.

Amunt i avall de Matagalls, en solitari

Avui ha estat un bon dia, encara que podria haver estat millor...L'intent de fer un entrenament conjunt amb alguns amics s'ha hagut de posposar, entre grips i esquinços, m'he quedat sol :-(
Llàstima, però de ben segur que trobarem altres ocasions per sortir plegats!

Igualment he matinat, diana a les 6:30, esmorzar una torrada amb crema de cacahuet, omplir la camel bag i vinga som-hi!
 Avui tocava aproximació fins a Collformic. D'aqui, pujar al  Matagalls, baixar cap a sant Marçal i refer el cami: Trak Garmin, a veure que us sembla!

Parking de Collformic, gairebé desèrtic, quatre cotxes literalment contant el meu...però sorpresa, caram si hi ha corredors passant cap al plà de la Calma!!! Resulta que he coincidit amb la Viladrau-La Garriga! I jo a contracorrent, anar saludant i deixant passar als participants, de totes les edats, "bon dia!, bon dia!", fins i tot una bromista em diu " ei, que es cap a l'altra banda!" :-D
 
Pensava que el temps acompanyaria menys, no fa tant fred ni tant vent com esperava, millor! Em sento bé i fins i tot m'he atrevit a pujar una part d'un dels trams de forta pendent corrent, malgrat que encara estic estellat de la sortida del dijous amb l'Isaac (avui a la tarda m'ha reconegut que ell també n'està, i això m'ha fet sentir que no estic en tant baixa forma com pensava! potser si que arribaré mitjanament bé per la marató salvatge de Sant Hilari!)
 
Pel paisatge espectacular, durant el cami d'anada no he fet mes que parar i fer fotos: plà de la Calma, Agudes i Turó de l'Home, Montserrat i els Pirineus ben nevats, tot impressionant. A la tornada he hagut de dominar l'impuls per no entretenir-me massa, en Jan m'estava esperant a casa per tornar a sortir junts a córrer.

Pedres, pedretes i pedrotes, i vent, m'encanta el Trail!!!! Gas aqui!!!!

Arribada a la creu del Matagalls, tot solet...

Mes pedres, p... pedres. Escolteu al principi el meu "¡Ah!": pobret taló meu...
Je, je! que espero trobar a la muntanya, tartan!

Algú sabria dir quin era l'ocell que em donava el bon dia entre aquests arbres?

L'únic però ha estat el meu taló dret, una mica perjudicat per un impacte amb una pedra punxeguda de fa una setmana. En pujada cap problema, però en plà o en baixada, per la gran quantitat de pedres que hi ha pel cami he hagut d'afluixar i forçar una mica la flexió plantar per reduir el contacte amb el terra, així que el bessó ha patit una mica. Tal vegada ha resistit el treball que li he encomanat en part gràcies a que he estrenat mitges compressives. No crec que un calçat amb esmorteïment hagués canviat les coses, ja m'havia pasat en alguna altra ocasió i no havien solucionat ni evitat la contusió.
A l'arribada a Collformic, com estava! tot plè de cotxes i gen, semblava mercat!
 
Depressa i corrents, tornada cap a Sant Celoni, recollir en Jan i tornem-hi! Nomé baixar del cotxe, amb fred al cos i als ossos, tot encarcarat, em pensava que no podria moure'm de casa, però amb el trajecte del cotxe a casa tot en ordre. Amb en Jan hem fet una passejada i algun tram de trot, una mica de grimpada a un arbre i cap a casa, tots contents...i jo mes desentumit.
 

Aqui em teniu, corrent al costat d'un mestre del barefoot, el meu mestre particular!
Propera setmana, més canya i alguna sorpresa!!!

CAP I CAMES!

Carles

Evolució de l'esquinç

Tres dies desprès de l’esquinçada a Santa Fe el turmell està molt millor, la inflamació a baixat considerablement  i el dolor que envoltava tota l’articulació a disminuït i ara només sento un punt de molèstia a la zona inflamada.

Imatge del turmell 8 hores desprès de la doblegada.

Imatge del turmell 4 dies desprès.

He estat seguint un tractament a base de gel, que es un antiinflamatori natural i aigua calenta que fa un efecte relaxant dels teixits.

Primera fase: durant els dos primers dies vaig estar col·locant el peu dins un cubell amb aigua freda i glaçons durant vint minuts cada dues hores aproximadament. El gel ajuda a desinflamar la zona i a la contracció de basos sanguinis i músculs, millorant així la circulació de la sang.

Cubell amb aigua freda i glaçons.

Segona fase: a partir del tercer dia estic realitzant contrastos, consta d’intercalar un minut amb aigua freda i dos minuts en aigua calenta durant vint minuts. Aquest canvi de temperatura tant accentuat ajuda a la contracció/dilatació de teixits afavorint la recuperació de la zona afectada. 

Contrastos. A l'esquerra gel i a la dreta aigua calenta.

Desprès de cada vint minuts d’aigua m’he fet fregues amb crema antiinflamatòria i sempre que podia col·locava el peu en alt per millorar la circulació.

Com us podeu imaginar no eh pogut acompanyar en Carles a Matagalls però  tinc l’esperança de poder reiniciar els entrenaments a mitjans de setmana.  

Fins la pròxima!

Canvi de plans...

Com bé ha dit en Carles ahir es presentava una sessió d’aquelles més exigents, i es que lo dur no era pujar i baixar el Turó des de Fontmartina, que també, sinó fer-ho amb en Carles i es que per molt que tingui molèsties i no entreni tant com li agradaria el paio dona gas des del principi, pujant a molt bon ritme i baixant a tota pastilla.

La meva idea era realitzar una tirada llarga aprofitant la vaga d’estudiants! Que millor que canviar l’aula per la muntanya!!  Així que decideixo tornar cap a casa corrent, baixant del Turó fins a Santa Fe i des d’allà agafar un corriol que em portaria directe a Arbúcies, un cop allà seguir per el PRC 201, un Petit Recorregut que em durà fins al Castell de Montsoriu per desprès reprendre la baixada fins a Breda amb un total de quaranta-cinc quilometres i més de 2.500 metres de desnivell positiu.  Aquets eren els meus magnífics plans però per desgracia un cop me despedit d’en Carles desprès de la segona pujada al turó arribo a Santa Fe i a una pendent d’allò més fàcil, les fulles seques del terra em juguen una mala passada i PAM! Turmell a prendre pel sac!

No es el primer cop que m’esquinço el turmell, en alguns entrenament havia patit doblegades sense importància però va ser a la Cinc Cims Cinc Horitzons, una marató que vam realitzar a l’octubre on vaig patir la que es per ara ( i espero que per sempre) la lesió més important d’ençà que corro. Em vaig doblegar dos cops el turmell a falta de 30km però lluny d’abandonar vaig continuar acabant amb una pilota de tennis en lloc de turmell.

Intento aixecar-me del terra i reprendre la marxa però em venen al cap tots els mals moments que vaig passar desprès de la Cinc Cims així que m’aturo i truco a la Marta, la meva parella, i li demano que em vingui a buscar al restaurant de l’Avet blau a Santa Fe. M’entres que arriba el “taxi” demano un cacaolat calent i m’assento al costat de la llar de foc repleta de troncs.

No era com esperava acabar la sessió però mirant el costat positiu, el cacaolat estava molt bo! Ara a recuperar-se ràpid i a reprendre els entrenaments el més aviat possible amb l’ajuda del meu osteòpata personal, En Carles!

Fins a la pròxima! Salut i cames!!!!!

Cap al turó tots dos

Avui era un dia de luxe. Hem pogut coincidir tots dos en un entrenament.

Quedem a les 9 per agafar el cotxe i acostar-nos a Fontmartina, de nou.
Ens arribem allà per buscar un desnivell + important de seguida, així treballem
intensitat i no exigeixo tant als meus bessons.
Sorpresa: abans que em digui el bon dia, l'Isaac em presenta els seus plans: m'han portat en cotxe, pugem al turó baixem i tornem a pujar, després jo baixaré cap a Arbúcies i d'Arbúcies cap a casa (Breda). Aquest noi és foll, perpò que faci el que vulgui, que és jove i fort, je, je, je!
Així ho hem fet. La primera pujada a bon ritme malgrat el fred i el vent. La baixada també, la segona vegada ja hem baixat el ritme: les cames ja rondinaven una mica. Ens separem a dalt, cadascú baixa per la seva banda: xec, et truco quan arribi a Breda! diu.

Baixo amb certa pesadesa de cames, però content del treball fet i sense molèsties de cap mena: 13'08km, 2h 06', 1373m d+. No està malament per portar mig parat algunes setmanes!
A les 13h trucada de l'Isaac: tio, m'he torçat el turmell a Santa Fe, la Marta m'ha hagut de venir a recollir, :-(
Per la tarda li he fet un massatget...una mica intens, i el tio ja vol quedar pel cap de setmana per pujar a Matagalls, això és moral!!!
Endavant!!!

Sant Marçal - Les Agudes

Gran dia, avui!
Mentre el company Jaume Leiva encara no ha sortit disparat per intentar fer MMP a la mitja de Granollers, jo ja he tornat de pujar fins les Agudes des de Sant Marçal!!!

Ahir, després de l'entrenament matinal, vaig fer una supersessió de rehabilitació: 30' de joc a la piscina del gimnàs amb els meus fills (així la meva dona pot fer unes quantes piscines tranquila!) + 10' de jacuzzi + 10 llargs + 10' se sauna seca mentre hi faig estiraments, dutxa i 10' mes de sauna seca + automassatge vespertí.
Resultat: 0 molèsties als bessons en tot l'entrenament, corrent en els trams que era possible, això si, amb un inici tranquil caminant uns minuts com a escalfament.
La veritat és que he gaudit molt de la sortida, malgrat el fred i el vent (com picava al cim!!!), fins i tot se m'ha glaçat l'aigua del tub de la camelbag!

En algun moment les merrell relliscaven, sobretot quan trepitjava les abundants acumulacions de fulles que hi havia pel camí. He pensat molt en adquirir calçat nou, i no hem trec del cap les Inov-8 Bar - Grip 200, m'encanten! L'Isaac ja està utilitzant un altre model, les Trailroc 245, té un drop de 3mm. De moment n'està molt content, i gairebé no ha tingut molèsties als bessons. Jo aposto per anar al drop 0 directament, tal i com estic fent ja amb les meves Merrell Sonic Glove i, tot i que he notat una bona adherència amb la seva sola vibram, les Inov8 semblem mes radicals!

El cas és que he pujat prou bé, i he baixat encara millor: no per la velocitat sino perquè he anat corrent tota la estona! Per postres he fet una altra sessió d'entrenament: el meu fill Jan em va demanar d'anar a córrer amb mi i hem fet una sortideta de gairebé 5 km (caminant sobretot i córrent algun tram). Doble sessió! Ja cal que hem faci un bon massatge aquest vespre!

Inici d'entrenaments

Dissabte 2-2-13, com que no puc córrer durant massa estona sense que se m'engarroti algun bessó (ara principalment el dret), decideixo caminar: surto des de Fontmartina i em dirigeixo cap al Turó de l'home pel Gr-5: com que gairebé tot és pujada intensa, ni en bona forma hi pujo corrent. A les fosques i amb el frontal començo la sessió. En petits trams m'atrebeixo a còrrer, però de seguida la pendent m'obliga a caminar. Clareja pel cami i deixo el frontal, que ja molesta al front.

Arribo força sencer a dalt del Turó i inicio el descens corrent. Al cap de pocs minuts el bessó m'avisa, així que afluixo el ritme fins arribar a caminar ràpid. Intento algun tram de córrer però no dura massa. M'aturo i estiro el bessó dret. Ho he de fer un parell de vegades. Acabo adoptant una tècnica mixte entre córrer i marxa atlètica: minimitzo l'impacte de la recepció però encara vaig prou ràpid!

Arribo al punt de sortida content de l'entrenament: satisfet per haver troba un sistema d'entrenament que els meus bessons toleren, ep! i calçant unes merrell minimalistes!!! ;-D

Carles

Sobrecarrega de bessons

Porto unes setmanes amb problemes als bessons que no hem permeten córrer massa minuts seguits. He hagut de aturar els entrenaments convencionals i fer un períodes de descans relatiu, fent btt amb els meus companys macumbikers (macumbikers.blogspot.com) pel Montnegre.
També he fet diferents tractaments per resoldre aquesta lesió: a Cos cooperativa de salut, la companya Olatz m'ha fet punció seca (que no és massa agradable que diguem), i en Jose i en Jordi m'han aconsellat complementació per millorar el meu metabolisme muscular. També l'Albert (d'Alpha gym) m'ha fet massatge i electropuntura. M'he fet sessions de magnetoteràpia i m'he fet massatges jo mateix.
La veritat es que els estiraments no els he incorporat fins fa poc...
Però sembla que finalment tot plegat està tinguent efecte. Ja era hora!!!!

Carles

Benvinguda

Som l'Isaac i en Carles, i ambdós compartim una passió, el Trail.
vIsCaLTrail és un blog on compartirem les nostres experiències en aquest esport amb tots aquells que vulguin: els apassionats al Trail com nosaltres, el qui es vulgui iniciar o el qui hi senti curiositat.
Una de les particularitats és que tots dos estem en procés d'adaptació al minimalisme. Com molts d'altres, entenem que és la millor manera d'entrar en contacte amb la natura, d'una forma el mes natural possible. Aisí que el blog també farà de registre en aquest procés.
La idea original és explicar quines son les nostres experiències vitals entorn al Trail: entrenaments, competicions, objectius, proves de material, organització esportiva - familiar - laboral ...
Els vostres comentaris ens ajudaran a millorar tots aquests aspectes, a afinar detalls i, sobretot, a gaudir d'aquest esport!

Força i cames

Isaac
Carles

vIsCaLTrail!!!!