Long Trail Barcelona

 Haurà valgut la pena? He entrenat prou? He fet prou desnivell? Me alimentat be? Moltes preguntes sem passaven pel cap abans del tret de sortida de la Long Trail Barcelona però quan vam començar  a córrer totes van desaparèixer per centrar-me amb el que realment sabia que havia de fer: córrer.
Dissabte 27 d'abril, rellotge marcant les 10:10, a la platja Sant Sebastià de Sitges ens trovem 2000 corredors a la línia de sortida. Alguns dels millors corredors de Trail com Arnau Julià, Emma roca i Nuria Picas entre altres però els que realment vam fer possible l'Ultra trail Barcelona érem els corredors amateurs, des d'aquí felicitar a tots els finishers i als que per problemes varen haver d'acabar abans d'hora, animar-los a que ho tornin a intentar.

La primera sorpresa va ser veure molts corredors amb cara de sorpresos corrent en contra direcció amb el dorsal i el xip a la mà! Les seves cares parlaven soles: que collons, ja han sortit!!!!!
Es veu que un canvis d'última hora va fer anar tard a molts runners. Sort que jo el divendres vaig anar a buscar el dorsal i el xip a l'Hotel que feien el briefing, la veritat es que ja m'esperava que el dissabte sigues un caos...una sortida tant multitudinaria no presagiava res de bo. Em vaig situar a les primeres línies de sortida i vaig ficar un ritme tant alt com m'era possible per no trobar taps quan comencessin els corriols, taps que els que portem unes quantes curses sabem que son típics a totes les proves i que si no els vols trobar has d'apretar una miqueta al principi. En contra de l'organització dir que hagués estat millor situar els primers corriols més endavant però qui no vol trobar taps ja sap el que ha de fer...

Així doncs, sota la pluja intensa, basses que (en ocasions) t'arribaven gairebé al genoll, fang per tot arreu i pedres que m'anaven fent un massatge a les plantes dels peus, protegits només per la sola de les noves New Balance mt10v2 vaig anar sumant quilometres mantenint un ritme bastant elevat i avançant corredors fins arribar al punt on ens separaven de la marató i la mitja marató.



Després d'un bon tram de pujada venia un baixada on podia agafar velocitat i no distanciar-me molt dels altres corredors.
Dir que el recorregut fins al moment, aproximadament 20 km, ha estat molt bonic i variat, pujades de roca, altres amb fang que et feien relliscar enrere, corriols per un barranc ple de pedres que em van fer recordar els entrenaments per la costa de l'Ametlla, alguna pujada asfaltada...









A partir d'ara venia una baixada bastant llarga seguida d'una pujada també de força desnivell i arribaria a Begues, punt on els corredors de la Long(79km) i de l'Ultra (114km) ens separem.       

El camí fins allà va ser genial, un dels trams més bonics del recorregut. Primer una baixada per un corriol amb un paisatge espectacular, després una pujada bastant llarga per un corriol que semblava un riu i es que només feia que baixar aigua de color vermell granatós.

En aquesta pujada em va avançar la Nuria Picas, feliç de compartir uns instant amb un gegant d'aquest esport i des d'aquí desitjar-li molta sort a la Transvulcania.
Arribo a d'alt i be un tram pla que em condueix fins a Begues, arribo a l'avituallament i menjo un plat de macarrons i un parell de gots de caldo calent. Uns minuts després i amb forces reomplertes comença realment la meva cursa, ara se que els que tinc per davant son els meus "competidors" així que era moment d'apretar tant com es puges fins arribar de nou a Sitges.

A la sortida de l'avituallament m'atrapa un corredor amb qui comparteixo uns quilometres, la veritat es que es fa menys pesat córrer amb algú al costat però a la primera pujada em deixa enrere i no el veig més.
Arribo al km 41 després d'una baixada llarga per un llit de roques que aquest cop em destrossen els peus, la sorpresa son les paraules d'un dels voluntaris que estaven presents: quart, vas quart i el tercer està a dos minuts!!!! Òndia, això si que no m'ho esperava. Decideixo reprendre la marxa i intentar no perdre moltes posicions ja que era conscient de que no podia agafar els del davant.
A partir d'aquí i fins el km 50 van ser pujades i baixades continues de poc desnivell, cosa que em permetia córrer a bona velocitat i sorprenentment de cop i volta es va aturar la pluja i va començar a sortir el sol. Arribo al km 50 i uns voluntaris m'animen per que continuí, realment un 10 per tots els voluntaris que tot i la pluja van estar en tot moment animant a tothom.

Estava arribant al km 60 amb algunes rampes al bíceps femoral, cosa que em feia parar un instant i estirar una miqueta. A falta de 2 km per l'avituallament m'atrapa un altre corredor i continuem els dos junts, quin descans poder intercanviar unes paraules amb algú després de tants quilometres sol, a més em va donar una noticia que no m'esperava, s'han retallat 9 km per culpa de la meteorologia! Quina alegria em va donar! La veritat es que canviar de 20 km a 10 km per arribar a meta es tot un mon i més quan ja dúiem 60 km a les cames.

Agafem el corriol que ens durà fins a Sitges a un ritme molt fort, tant que les rampes apareixen amb més freqüència i he d'afluixar una miqueta deixant el company de viatge i quedant-me sol un altre cop. Arribo a l'últim avituallament, 6 km per l'arribada. No m'aturo, començo a enfilar l'ultima pujada avançant gran quantitat de corredors de la marató, (l'últim tram de la cursa era comú per totes les distàncies) de cop apareix la silueta de sitges a la llunyania quan a la vegada inicio el que serà la ultima baixada, el ritme es fort i en 20 minuts arribo a la meta, una girada més i ja veig tota la gent mentre l'animador crida el meu nom i la posició: Isaac Riera, amb 7 hores 38 minuts es converteix amb el  cinquè classificat de la Long Trail Barcelona!

La felicitat es immensa!! Llàstima que la meva parella no ha pogut arribar per uns minuts! Amb una llàgrima a cada ull i un somriure d'orella a orella, 71 km a les cames i les plantes dels peus masegades, m'assec a descansar i a reflexionar....Ha valgut la pena? He entrenat prou...