Bona feina!

Després de la tempesta arriba la calma...al menys això diuen. Tres setmanes de descans han estat suficients per recuperar-me dels problemes al turmell i després de quatre entrenaments dijous vaig fer una cosa que feia temps que em voltava pel cap, passar-me el dia corrent amunt i avall. 

El despertador em sona a les 7:00, primer pensament: buf, quina son. Vols dir que cal anar? Després de 5 minuts al llit i traure'm la mandra típica del matí amb un bon esmorzar vaig agafar la motxilla plena del material i vaig enfilar camí!

La ruta era dura però tenia clar que ho volia fer. De Breda a Matagalls i desfer el camí fins a Breda un altre cop.

De Breda a Arbúcies pel Castell de Montsoriu, un cop allà enfilar-me cap a Santa Fe i cap a les Agudes falta gent per Briançó.
De les Agudes avall fins a Sant Marçal per pujar a Matagalls i un cop fet el cim desfer el camí fins les Agudes un altre cop i arribar-me al Turó de l'home per baixar cap a Font Martina, parada tècnica per dinar una miqueta i retornar al Turó i des d'allà baixar a Santa Fe, continuar fins Arbúcies i cap a Breda passant un altre cop per Montsoriu.

Al final no vaig poder arribar a Sant Marçal per culpa del gel. Aquells que hagueu baixat de les Agudes a Sant Marçal sabeu que el corriol es estret i amb una pendent bastant forta convertint-la en una baixada molt tècnica. Si això se l'hi suma neu glaçada com si es tractes d'una pista de patinatge es converteix en una relliscada imminent per tant vaig decidir ficar cap i anular la pujada a Matagalls i continuar la ruta cap al Turo de l'home.

El moment crític va arribar a la pujada des de Font Martina al Turó. Les cames ja pesaven després de 31 km fer 900 metres de desnivell positiu em va destrossar! Vaig arribar al cim com vaig poder i després de tanta pujada quin goig feia la baixada.

Arribant a L'avet blau em va entrar el cuc d'alguna cosa fresca que no sigues aigua de les fonts que anava trobant per la muntanya així que vaig fer una paradeta ràpida.

Dos mossegades i un parell de glops i cap a caseta. La baixada fins a Arbúcies em va passar força ràpida i des d'allà fins al castell de Montsoriu les forces anaven mimvant. Per dintre només pensava; anims, l'ultima pujada. Quan vaig veure d'avant meu el castell l'alegria va ser molt gran però més va ser girar-me, veure el cim de les Agudes a la llunyania i pensar que feia unes hores estava allà d'alt.
L'ultima baixada fins a Breda va ser terrible, es el cop que més he trigat en arribar a casa des d'allà d'alt.

Una pujada, una recta, un revolt i ja veig l'entrada de casa després de gairebé 12 hores! Feina feta! feliç i satisfet dels 60km i 3450md+ fets. Ara a recuperar forces i continuar gaudint d'això que ens agrada tant!

vIsCalTrail!!!

Isaac.