Escoltar el cos és conèixer-se a un mateix a tots nivells, sensacions físiques si, però també mentals i anímiques...i no sol ser fàcil, oi?
Primer de tot, com s'aprèn a saber si aquella tensió que un pot sentir en aquell múscul és derivada d'un fet passatger o un inici de lesió? Com s'aprèn a saber si aquella sensació de fatiga és la lògica i normal en el procés d'adaptació del propi entrenament? Com puc saber si aquell mal humor dels darrers dies és perquè estic en sobreentrenament o és conseqüència de la tensió a la feina?
Doncs escoltant-se el cos!!!! Prestant atenció, veient com evolucionen aquestes sensacions i registrant-les per reconèiser-les en una altra ocasió. Escoltant i parlant amb d'altres companys, amics i coneguts. Informant-se a traves de textos especialitzats (compte amb internet!!!).
Important també és consultanr als professionals i assessor-se amb ells.
I equivocant-se tot sovint: sempre més del que un voldria. I durant l'etern procés d'aprenentatge, moooooooolta paciència i assumir que, com a esportistes, tindrem ensopegades en els nostres plans, en diferents formes, la gran majoria lesions. Son part del joc i si a part de lesionar-te et surten pedres a la vesícula, doncs tot això que tens de més!
Per ilustrar aquestes paraules, res millor que quelcom per motivar-nos a seguir el nostre TRAIL:
Salut i cames
Les imatges son del cap de setmana anterior, aquest cap de setmana, tot escoltant el meu cos, he decidit afluixar per poder agafar un nou impuls mes endavant ;-D
vIsCaLTrail!!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada