Com bé ha dit en Carles ahir es presentava una
sessió d’aquelles més exigents, i es que lo dur no era pujar i baixar el Turó
des de Fontmartina, que també, sinó fer-ho amb en Carles i es que per molt que tingui
molèsties i no entreni tant com li agradaria el paio dona gas des del principi,
pujant a molt bon ritme i baixant a tota pastilla.
La meva idea era realitzar una tirada llarga
aprofitant la vaga d’estudiants! Que millor que canviar l’aula per la muntanya!!
Així que decideixo tornar cap a casa corrent,
baixant del Turó fins a Santa Fe i des d’allà agafar un corriol que em portaria
directe a Arbúcies, un cop allà seguir per el PRC 201, un Petit Recorregut que
em durà fins al Castell de Montsoriu per desprès reprendre la baixada fins a
Breda amb un total de quaranta-cinc quilometres i més de 2.500 metres de
desnivell positiu. Aquets eren els meus magnífics
plans però per desgracia un cop me despedit d’en Carles desprès de la segona
pujada al turó arribo a Santa Fe i a una pendent d’allò més fàcil, les fulles
seques del terra em juguen una mala passada i PAM! Turmell a prendre pel sac!
No es el primer cop que m’esquinço el turmell,
en alguns entrenament havia patit doblegades sense importància però va ser a la
Cinc Cims Cinc Horitzons, una marató que vam realitzar a l’octubre on vaig
patir la que es per ara ( i espero que per sempre) la lesió més important d’ençà
que corro. Em vaig doblegar dos cops el turmell a falta de 30km però lluny d’abandonar
vaig continuar acabant amb una pilota de tennis en lloc de turmell.
Intento aixecar-me del terra i reprendre la
marxa però em venen al cap tots els mals moments que vaig passar desprès de la
Cinc Cims així que m’aturo i truco a la Marta, la meva parella, i li demano que
em vingui a buscar al restaurant de l’Avet blau a Santa Fe. M’entres que arriba
el “taxi” demano un cacaolat calent i m’assento al costat de la llar de foc
repleta de troncs.
No era com esperava acabar la sessió però
mirant el costat positiu, el cacaolat estava molt bo! Ara a recuperar-se ràpid
i a reprendre els entrenaments el més aviat possible amb l’ajuda del meu osteòpata
personal, En Carles!
Fins a la pròxima! Salut i cames!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada