Llàstima, però de ben segur que trobarem altres ocasions per sortir plegats!
Igualment he matinat, diana a les 6:30, esmorzar una torrada amb crema de cacahuet, omplir la camel bag i vinga som-hi!
Avui tocava aproximació fins a Collformic. D'aqui, pujar al Matagalls, baixar cap a sant Marçal i refer el cami: Trak Garmin, a veure que us sembla!
Parking de Collformic, gairebé desèrtic, quatre cotxes literalment contant el meu...però sorpresa, caram si hi ha corredors passant cap al plà de la Calma!!! Resulta que he coincidit amb la Viladrau-La Garriga! I jo a contracorrent, anar saludant i deixant passar als participants, de totes les edats, "bon dia!, bon dia!", fins i tot una bromista em diu " ei, que es cap a l'altra banda!" :-D
Pensava que el temps acompanyaria menys, no fa tant fred ni tant vent com esperava, millor! Em sento bé i fins i tot m'he atrevit a pujar una part d'un dels trams de forta pendent corrent, malgrat que encara estic estellat de la sortida del dijous amb l'Isaac (avui a la tarda m'ha reconegut que ell també n'està, i això m'ha fet sentir que no estic en tant baixa forma com pensava! potser si que arribaré mitjanament bé per la marató salvatge de Sant Hilari!)
Pel paisatge espectacular, durant el cami d'anada no he fet mes que parar i fer fotos: plà de la Calma, Agudes i Turó de l'Home, Montserrat i els Pirineus ben nevats, tot impressionant. A la tornada he hagut de dominar l'impuls per no entretenir-me massa, en Jan m'estava esperant a casa per tornar a sortir junts a córrer.
Arribada a la creu del Matagalls, tot solet...
Mes pedres, p... pedres. Escolteu al principi el meu "¡Ah!": pobret taló meu...
Je, je! que espero trobar a la muntanya, tartan!
Algú sabria dir quin era l'ocell que em donava el bon dia entre aquests arbres?
L'únic però ha estat el meu taló dret, una mica perjudicat per un impacte amb una pedra punxeguda de fa una setmana. En pujada cap problema, però en plà o en baixada, per la gran quantitat de pedres que hi ha pel cami he hagut d'afluixar i forçar una mica la flexió plantar per reduir el contacte amb el terra, així que el bessó ha patit una mica. Tal vegada ha resistit el treball que li he encomanat en part gràcies a que he estrenat mitges compressives. No crec que un calçat amb esmorteïment hagués canviat les coses, ja m'havia pasat en alguna altra ocasió i no havien solucionat ni evitat la contusió.
A l'arribada a Collformic, com estava! tot plè de cotxes i gen, semblava mercat!
Depressa i corrents, tornada cap a Sant Celoni, recollir en Jan i tornem-hi! Nomé baixar del cotxe, amb fred al cos i als ossos, tot encarcarat, em pensava que no podria moure'm de casa, però amb el trajecte del cotxe a casa tot en ordre. Amb en Jan hem fet una passejada i algun tram de trot, una mica de grimpada a un arbre i cap a casa, tots contents...i jo mes desentumit.
Propera setmana, més canya i alguna sorpresa!!!
CAP I CAMES!
Carles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada